text lliure (1)

-->

Ja fa temps que no puge en vaixell, que no note el moviment oscil·lant de les ones, l’avançar poc a poc i sense pas ferm, aparentment sense rumb.

Ja fa temps que la voràgine del dia a dia no em deixa temps per pensar, que m’empeny solament a resoldre els problemes que se’m presenten amb la major coherència possible.

Ja fa temps que no tinc temps per planificar, que em resistisc a ser arrossegada per la corrent però més per rebel·lia i instint de supervivència que per tindre un pla de combat dissenyat amb precisió.

Però hui, aquest matí, fa uns minuts, ara, he decidit traçar el meu propi camí. Segurament no serà una drecera asfaltada sinó una senda pedregosa que, de tant en tant, m’obligarà a recular per modificar l’itinerari previst.  Ha arribat l’hora de deixar de banda les pors i relativitzar pressions alienes.

Si, ja no valen excuses, he de fer el que vull fer, he d’obrir un camí entre la malesa, protagonitzar una aventura pròpia. Potser s’uneix alguna altra persona intrèpida, però si vaig sola, tan se val!

Això sí, ho tinc clar, abans d’encarar-me al projecte agafaré un menut vaixell, sense motor però amb bon velam i quatre rems.  Experimentaré la calor i la suor de l’esforç però també la calma de deixar-se dur sobre les ones, la frescor de l’aigua en submergir-me i la sal a la boca. Estrés i relax s’alternaran al ritme marcat per les hores.

De tornada a casa em posaré cara l’ordinador i no m’alçaré fins que no tinga el material necessari per afrontar les primeres etapes de la travessia. La decisió està presa.

Freiburg: una ciutat per a les persones

Acabe de tornar de viatge i ja tinc ganes de tornar-me'n a anar. He visitat Freiburg: una ciutat del sud d'Alemanya.
Hem anat allà perquè els meus cosins Ali i Josep hi van cada any atrets pel millor arxiu de Ramón Llull del món, pels passejos per la selva negra i, sobretot, pels seus vins.
Jo feia anys que volia anar sobretot per ser un exemple de ciutat sostenible a nivell mundial.

Les meues expectatives s'han més que complert, i de fet, estic segura que tornaré perquè en cinc dies no he pogut visitar alguns indrets marcats al mapa de la sostenibilitat ni he fet cap ruta senderista per la selva negra ni entre les vinyes perquè feia una calor qusibé insuportable: Freiburg green city.

El cas és que per entendre una ciutat on no es pot construir en llocs que impedisquen la ventilació de la ciutat, amb un cluster d'empreses d'energies renovables únic al món, amb un centre històric totalment peatonal i amb un centre on només hi poden circular cotxes amb etiqueta verda en emissions, que té barris on només es pot aparcar a 2 llocs de tot el barri i la resta de carrers són peatonals, amb un excel·lent sistema de reciclatge de residus, amb plaques solars per tot arreu: coberta estadi de futbol, centres comercials, cases particulars, hotels, edificis públics... amb supermercats de productes ecològics amb preus normalitzats, plena de bicicletes i on la climatització es redueix a grans magatzems... he d'explicar una miqueta d'història recent.

Tot començà als anys 70 a Freiburg, es volia construir una central nuclear a Wyhl, molt a prop de la ciutat, i l'oposició ciutadana fou tan forta que no només no es va construir la central nuclera sinó que la zona fou declarada reserva natural.

Aquesta gran victòria va encoratjar molts estudiants i professionals de la ciutat a buscar alternatives a l'energia nuclear i d'aquest compromís amb el futur, va nàixer el cluster d'energies renovables referent al món (aglutina més de 1500 empreses del sector) que dóna feina directa a més de 10.000 persones.

La ciutat està governada des de fa molts anys pels verds però a més compta amb un consell de participació ciutadana amb moltíssima capacitat de decisió. Pel seu compromís amb la sostenibilitat, la ciutat ha rebut moltíssims premis però el millor premi és el nivell de benestar que tenen (i tindran) els ciutadans i ciutadanes de Freiburg.

Si passeu per la ciutat:

- Visiteu el barri de Vauban, un barri per a les persones on també viu Rolf Disch al seu Heliotrop-casa solar que produeix més energia de la que consumeix.
- Refresqueu-vos els peus als sequiols que travessen el centre històric, barri preciós.
- Pugeu al biergarten des d'on es contempla la ciutat.
- Passegeu pel mercat de productes locals que hi ha cada dia a la plaça de la catedral.
- Beveu un vi blanc de la zona, són excel·lents.
- Aneu a l'estació de trens per vore una fotovoltaica de 16 pisos d'altura i preneu-vos un café a l'edifici Mobile.
- Mireu a terrra i de tant en tant a la porta d'alguna casa voreu una plaqueta metàl·lica que recorda algun deportat o assassinat pels nazis que vivia en eixa casa.
- Entreu a la catedral i voreu una foto on es pot vore la destrucció del bombardeig de la ciutat a la 2a guerra mundial.

I si teniu cotxe:

- Visiteu Staufen i feu la ruta per les vinyes fins al castell.
- Aneu a Colmar i Eguisheim (Alsàcia)
- Visiteu algun poble de la selva negra amb les seues masies amb balcons atapeïts de geranis.

Ens han quedat moltes coses per vore, hem de tornar.