BONES FESTES I FELIÇ 2012!

Eufòria!

Segurament tota la gent que em coneix m'haurà vist al vídeo de vilaweb de la nit electoral sembla que estic posseïda. No patiu, només estic eufòrica i vull aprofitar aquesta entrada per explicar com pot ser que unes eleccions espanyoles on Compromís només ha tret un diputat pot provocar en mi, una persona que tinc tendència a mesurar les meues reaccions, eixe esclat de joia.

I és que, per als que portem tota la vida en això (jo porte des dels 17 anys treballant mab la gent del BLOC del poble i crec que des dels 20 militant a tope, no només pagant la quota). A casa quan jo tenia 8 anys ja vaig vore com ensobraven, penjaven cartells i feien d'interventors mon pare i una bona colla de gent del poble en la primera llista d'UPV que es va presentar a Bonrepòs i Mirambell l'any 1987 (si puc penjaré la foto escannejada).Van treure 1 regidor però quatre anys més tard ja no van repetir l'aventura.

Recorde també una festa de final de campanya d'UPV a la plaça dels Furs de València. A mi em semblava que hi havia molta gent però segurament seríem 4 gats.

Entre aquella época i hui, 12 anys de regidors del BLOC al poble (ara només 1, injustícies de la llei d'Hont) i 6 diputats i diputades a Les Corts però moltes i moltes campanyes carregades d'il·lusió i amb resultats molt però molt pobres. Aquell 4,8% del 2003 que ens deixà fora de les Corts Valencianes, els escassos 29.000 vots de les passades generals... i sobretot (la sal a les ferides) tantes i tantes desacreditacions en converses quotidianes: sou de dretes, no esteu en el carrer, no sou de fiar, a la mínima pacteu en el PP, ara s'heu fet blavers, heu renegat...

Derrotes a les urnes i convulsions al partit, persones que es deixaven la pell, que posaven la cara en moments difícils i que després desapareixien del mapa per assumir mals resultats.

I la capacitat d'algunes persones (perquè moltes no van poder/voler seguir remant al vaixell dels fracassos) de continuar treballant, de seguir penjant cartells, presentant llistes als pobles, fent mítings, pagant la quota i les derrames per pagar noves campanyes, venent loteria, ensobrant i intentant convéncer a la gent, fins i tot a les persones més properes , que votar BLOC era la millor opció, sempre amb l'esperança a flor de pell com canta Pau Alabajos. Sabent que tot i que havíem treballat de valent al carrer i a les institucions, seguíem sense recollir els fruits que jo crec que mereixíem.

És per això que el diumenge passat estava eufòrica, perquè em venien al cap les persones que no han vist aquest èxit perquè ens han deixat abans, els amics i amigues (perquè ja som més que veïns del poble) que ens reuníem per plorar després de les eleccions autonòmiques o per perdre un regidor dels dos que teníem.

És per això que al Micalet acudírem pitant pel carrer onejant banderoles de Compromís i només arribar vaig abraçar a Joana i vaig començar a cridar i a botar d'alegria, perquè per primera vegada ho havíem aconseguit, ens havíem cregut estes eleccions (les generals i les europees mai havien segut les nostres) i ho havíem donat tot. Ho havíem aconseguit amb la nostra tenacitat molt més tard del que esperàvem (com va dir Quico l'altre dia a Quartell). Havíem aconseguit que Baldo (un d'eixos que estan al vaixell des dels inicis) siga diputat a Madrid i tindrem l'ocasió de demostrar-li a tots els escèptics, els que ens deien que no érem de fiar, que érem uns renegats i de dretes que som la millor gent del País i que anem a Madrid a treballar des del minut zero a l'últim segon de la legislatura.

I és que per fi, amb Compromís a les Corts i a Madrid la gent valencianista, d'esquerres i ecologista (això la gent com jo ho portem tot junt) ens ha donat l'oportunitat de demostrar-ho.

Alguns amics i amigues que m'heu vist al vídeo i penseu que exagere, que no és per a tant, només la gent que ha viscut el que he viscut jo m'ha dit que l'he fet plorar. És la gent del BLOC, la que porta anys rebent garrotades i sap el que ens ha costat arribar fins on som ara.

El que li dic a tota la gent que em diu que ens han votat per primera vegada o per segona si ja ho va fer a les autonòmiques: Aneu a sentir-vos orgullosos d'haver-ho fet, aneu a sentir que el vostre vot ha servit per trencar la comoditat en què els partits tradicionals estaven instal·lats des de feia massa anys.

Prepara't Rajoy, que Baldo ja està de camí

...i gràcies pare per no defallir mai!

15-M 15-O això és la revolució?

Ahir milers i milers de persones vam eixir als carrers de València a dir que estem farts, indignats amb el sistema que unfla les llistes de l'atur, que empara polítics que cobren molts diners per salvar bancs i no salvar famílies ni persones, que volem que es deixe de parlar dels mercats i de que si no es retalla en serveis bàsics o en condicions laborals anem a caure al precipici.

Ja no ens valen amenaces, almenys als que vam eixir ahir al carrer, però eixim al carrer amb pancartes precioses, amb lemes d'una creativitat i d'una veritat aplastant. Però hui és el dia que em resulta novament evident que es necessita alguna cosa més. D'acord que les assemblees de barri són una altra manera d'encarar els problemes, que la gent s'està organitzant per parar desnonaments, que per fi una part de la societat ha pres la paraula... Sí, hi ha una part de la societat que ha abandonat el sofà i ha ocupat els carrers. És un pas però és suficient?

M'agradaria pensar que totes estes persones també reflexionen sobre el què hem fet nosaltres malament també estos anys. L'especulació a xicoteta escala comprant pisos per revendre'ls, el treball extra en negre, el comprar pisos disposats a pagar hipoteques de 1000 euros, el viure per damunt de les nostres possibilitats reals, el que tindre una carrera no valguera per a res perquè qui es forrava era el que feia tabic 13 hores al dia, el buscar-se un gestor per intentar pagar menys del que tocaria a hisenda, el vendre al millor postor els camps perquè pagament molt i molt bé... sobre tot això també hem de reflexionar. Els bancs, els especuladors ens van parar una trampa per enriquir-se i les polítics els van facilitar la vida enlloc de perseguir el frau i els abusos però nosaltres vam caure al seu parany de bon grat. Perquè qui més qui menys també guanyava una xicoteta part.

I ara eixim al carrer perquè estem indignats amb el sistema però també hauríem d'estar indignats amb nosaltres mateixos, com a societat i fer un propòsit d'esmena. Què puc fer jo per canviar les coses? Què he de canviar del meu dia a dia per no contribuir a aquest sistema depredador?

Jo, és el que pense quan vaig a manifestacions com la d'ahir. Què puc fer jo, què he de fer jo per canviar les coses. Perquè jo ja fa molt de temps que isc al carrer per defensar causes justes, per repudiar decisions polítiques. Ja fa temps també que milite en un partit polític diferent, amb idees que fins i tot poden sonar revolucionàries perquè es basen en valors immaterials com la solidaritat, l'equitat, la justícia social i l'estima per la cultura pròpia. Però també fa temps que compre sempre que puc, productes ecològics, de comerç just i valencians (ara pense com podria fer-ho més) i això representa pagar més. Estem disposats tots els que ahir estàvem a la mani a deixar de comprar productes Hacendado i pagar més per productes locals (de més qualitat)?

Jo, fa temps que tinc els diners a Caixa Popular (una cooperativa valenciana) perquè crec en la seua tasca social entre altres coses. Té menys oficines però em val la pena el sacrifici. Ara pense en obrir-me un dipòsit a una banca ètica. Estem tots els que ahir anàrem a la manifestació disposats a fer-ho encara que no tinguem l'oficina baix de casa? O a exigir que es faça públic on inverteix el nostre banc els nostres diners omplint papers i més papers encara que ens supose perdre temps i energies?

I més autocrítica, quants anys fa que em plantege fer insubmissió fiscal i no ho faig? Enguany ho faré segur. També estan disposats a fer-ho totes les persones que ahir anàrem a la mani arriscant-se a una denúncia per frau fiscal?

I més encara, estem disposats a pagar el doble per un cotxe híbrid o elèctric? O més encara, a vendre el cotxe i no comprar-ne més? Encara que la Ford acomiade a mitja plantilla i ens ho diguen tots els diaris?

Són eixos gestos més que els de trencar aparadors els que jo crec que són revolucionaris. Els que fan tambalejar el sistema. Eixir tots junts al carrer un dia és impressionant, votar tots partits minoritaris i coherents amb les nostres idees el dia 20N pot fer que el Congrés s'òmpliga de valors i persones que retornen la dignitat a la política ( és imprescindible que ho fem perquè és una ferramenta més per canviar les coses) però els nostres sacrificis diaris són els que ens fan trencar amb el sistema i això costa molt més. Perquè ens costa renunciar a la nostra comoditat i a part dels nostres diners.

El dia que no comprem productes de llatinoamèrica ni del Nord d'Àfrica ni de les tendes de comerciants xinesos que ens costen tan barats, alguns transportistes es quedaran sense feina però recuperarem el sentit de les nostres vides. Recuperarem el sentit que allò que està a prop meu ho controle jo, sé com i qui ho produeix. Com abans que els mercats fóren els amos del món.

Passar de la indignació a l'acció, m'agrada molt eixe lema. Passar també de la crítica a l'autocrítica, dels lemes i les manifestacions al canvi radical en la nostra forma de viure. Estem disposats a analitzar el nostre dia a dia a fer-nos un examen de consciència diari?

QUINA GRAN FAMÍLIA!

Dissabte 3 de setembre vam dinar tota la família a la Barraca de Montoliu (Meliana) per celebrar que,per fi, havia aprovat les oposicions. Va ser un dia preciós, primer a casa les salutacions, el refresquet, els besets i la foto de família (només faltava Sara, et trbàrem a faltar), després al restaurant a compartir dinar i conversa, per acabar amb versets i cançons i un passeig en carro.

Gràcies per vindre, vos estime molt!

Estem ací reunits

en plena horta de València

en restaurant d'excel·lència

Santolàries i Antolins.

Què fem ací tots juntets?

Preguntava ell o ella,

ens ha convidat Rosella

a que un èxit celebrem.

Ha tret plaça aquesta volta

en un institut secundari,

ha lliutat com un gudari

la seua saviesa és molta.

Rosella, eres un tresor,

ens acarones i ajuntes

sempre al col·lectiu t'apuntes

sabuda i tendra de cor.

Et donem l'enhorabona

ara, a ensenyar al jovent

amb tranquil·litat i seny

com a mestra i com a dona.

Roser Santolària

HOMENATGE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS 2011

L'any passat vaig assistir a l'homenatge que van preparar la gent del BLOC de Montcada, va ser preciós, un bon soparet al "xiringuito" de festes, una taula parada amb productes de la terra i en una cistelleta, farcells de poemes i de llibres d'Estellés, poc a poc els assistents van eixir a llegir-ne un o dos i així entre poemes, amics i desconeguts fins feia uns minuts vam passar una vetlada senzilla però especial.

Enguany intentarem repetir!

Lletra: Vicent Andrés Estellés

escrit de l'any passat clicant ací

LES MEUES VACANCES (VIII): MILLARES

La veritat és que sovint els valencians pequem de no valorar prou els nostres ciutada

ns il·lustres i és una pena. La meua família estàvem decidits a trencar aquesta tendència organitzant una excursió a Millares (la canal de Navarrés) per visitar les petjades de dinosaures, pintures rupestres i el museu José Martínez Royo amb guies de luxe. Trini i Pepe, el descobridor de tot aquest patrimoni i la seua filla, estudiosa de totes les seues troballes.

El cas és que són amics de la família, de tota la vida, Trini és companya d'escola i amiga dels meus germans!

Així és que la ruta era clara, agafar els cotxes (i els gossos!) i encaminar-los a la primera parada al cim de la mola de Cortes, a la Rambla del Tambuc, per veure en directe rastres de dinosaures i l'abric de Vicent amb pintures rupestres d'art llevantí. Quin goig escoltar les explicacions sàvies de persones que saben, i molt, comunicar i tot això adobat amb figues del "terreno" i coca de ma mare! Per cert si no teniu guies no patiu, està tot molt ben senyalitzat i amb explicacions molt instructives a panells informatius.

Després ràpid ràpid cap al museu, que volen convertir en un centre d'interpretació per després anar a visitar els indrets en directe. Què hi ha a les vitrines? Fòssils d'animals i plantes, instruments usats pels pobladors neolítics i una plaqueta gravada d'un gran valor, escrits que contextualitzen les troballes icalcs a tot color de les pintures rupestres dels diversos estils (esquemàtic, macroesquemàtic i llevantí) que hi ha als diferents abrics del poble.

I d'allí a dinar al bar de la plaça un bon gaspatxo millarenc amb tota la colla... excel·lent dinar i bona tertúlia!

I per acabar la jornada... un banyet a un dels clotets que fa el Xúquer prop del pont de la carretera de Dos Aguas a Millares. Aigua fresca i neta en un entorn preciós.

En fi, que cal que aneu a Millares i que visiteu tant el poble com el museu i si podeu fer la ruta que hem fet nosaltres millor que millor...així és com s'estima el País, recorrent-lo i gaudint-lo a tope!

LES MEUES VACANCES (VII): BALLAR LA JOTA D'ALCUBLES

Ma mare és xurra, d'Alcublas, i una excel·lent balladora de la jota el fandango i les seguidilles del seu poble. Va aprendre els passos i la traça veient les dones i homes majors del poble quan ballar a les places era l'entreteniment per excel·lència.

Cada any a les festes del poble és fa una ballada i jo sóc la seua parella. Moltíssima gentacudeix a la plaça de Sant Agustí a vore l'espectacle. Més de 10 parelles de totes les edats i una rondalla més que digna porten el temp

o de la vesprada i vestits antics trets dels baguls d'un valor incalculable tornen a eixir al carrer per a que tots els espectadors que acudisquen els comtemplen novament.

L'important no és tant la qualitat (ballen i canten molt bé) sinó l'amor per les tradicions i les ganes que perduren generació rere generació.

M'encanta ballar, sobretot el fandango (que per cert, té uns passos únics!) perquè m'agrada i perquè és un regal poder gaudir del somriure i els ulls brillants d'alegria que m'ofrena ma mare!

vídeo gravat l'any 2010, nosaltres no ballàrem perquè ma mare estava malalta

ENRIC VALOR: 31 ANYS I 11 MESOS AL MEU COSTAT

"–Però amagar-me jo, ha dit?
–És clar, fill meu; t’hauràs d’amagar i no tardarà
massa. Perquè t’has ficat en la cova dels
Vents. Ací descansen tots quan no bufen per
l’ample món. No passa nit que no en vinga un, o
dos, o tres… I tots tenen uns geniots que fan por."

El xiquet que va nàixer de peus. Enric Valor

El proper 22 d'agost Enric Valor hauria fet 100 anys, dels quals haguera passat 31 i 11 mesos al meu costat i no ho dic alegrement sinó perquè des de ben menuda els meus pares m'explicaven les rondalles, a l'escola les vam llegir quasi totes aprofitant l'adaptació de la desapareguda editorial "Gregal" (quina por la portada del I queixalets també!), de més major el vam conéixer en persona perquè vingué al CP Mediterrani per tal que els xiquets i xiquetes de Meliana li férem preguntes, encara el vaig vore, de molt vellet, en manifestacions portant la pancarta de la capçalera. A l'Associació Cultural del poble fa més de 10 anys vam fer lectures dramatitzades de 3 de les seues rondalles: El llenyater de Fortaleny, El dimoni fumador i El xiquet que va nàixer de peus. Encara recorde en les que va participar Loles!

I també recorde quan va morir, jo ja estava a la facultat i es van suspendre les classes, normal , vaig pensar, se'ns ha mort un homenot! Ma mare de tant en tant em recorda que va anar al soterrar amb els seus alumnes de l'IES Juan de Garay i com els va sorprendre tota la cerimònia, les voltes del taüt al claustre de la Universitat, xiquets d'escoles en valencià que portaven corones... crec que va ploure molt, el cel valencià plorava.

De més gran vaig llegir l'Ambició d'Aleix, reconec que sempre em quedaré amb les rondalles pel somriure i la màgia que em desperten encara hui en dia però em va agradar també la novel·la.

Ara, sempre que passem per algun indret nomenat per l'escriptor del barret m'acudeixen a la memòria les bones estones que he passat amb les seues lectures.

Fa pocs anys, quan pujàrem al Benicadell amb el grup de senderisme de Meliana, em vaig emportar el llibre per llegir allà al cim un fragment de la rondalla El xiquet que va nàixer de peus on parla de la Cova Alta, on dormen els vents... i quina màgia la del Gegant del Romaní!

L'any passat quan passàrem per Castalla tornant de Guardamar:

- És el poble d'Enric Valor!- li vaig dir a Tamara- hem de rellegir les rondalles abans que se'ns obliden!

Tornarem a Castalla el dia 26 d'agost a celebrar el centenari del gran Valor amb els nostres amics de Vol de Núvol?

LES MEUES VACANCES (VI): PLAERDEMAVIDA

Plaerdemavida és la revista de l'Associació Cultural Macarella , jo habitualment sóc la responsable d'una secció que s'anomena La rateta digital i que tracta de recomanar programes de ràdio, televisió i pàgines web per no perdre's entre programes del cor i webs porno. Aquest número m'he buscat un col·laborador perquè vull engegar una nova secció El poalet de la ciència aprofitant que enguany és l'any internacional de la química i que sóc profe de física i química.

La pàgina estarà dividida en dues parts, un escrit sobre la ciència a la vida quotidiana o la història d'un fet científic i la segona part, una experiència senzilla per realitzar a casa. Què vos sembla?

A continuació teniu el text de la primera poalada de ciència de la revista Plaerdemavida!

TOT ÉS QUÍMICA!

Enguany se celebra a tot el món l'Any Internacional de la Química, aquestes commemoracions representen una excusa per traslladar a la societat la importància que aquesta ciència té en la nostra societat actual, promoure vocacions científiques entre la gent més jove i a més, com s'ha fet coincidir amb el centenari del premi Nobel a Maria Skłodowska (Marie Curie), s'aprofita també divulgar les seues aportacions a la ciència i al seu torn el de moltes altres dones científiques.

Marie Curie fou la primera persona a qui van atorgar dos premis Nobel, el de Física (1903) pel descobriment i les investigacions sobre la radioactivitat i el de Química (1911) per la identificació, l'aïllament i l'estudi del radi i el poloni (dos elements químics desconeguts fins aleshores).

El cas és que a Plaerdemavida, a partir d'ara podreu llegir aquesta secció "El poalet de la ciència" on es presentarà un fet concret relacionat amb la vida quotidiana i un experiment senzill per realitzar a casa.

No cal dir que tot el que ens envolta és química: els plàstics i les fibres tèxtils s'obtenen a partir del petroli a través de reaccions químiques, el nostre organisme obté energia gràcies a reaccions químiques, els cotxes funcionen gràcies a la combustió de la gasolina o el gasoil, les piles dónen energia fruit de reaccions químiques, les medicines són productes químics que s'obtenen als laboratoris farmacèutics... a més a més, la importància de la química hui en dia és enorme, té un gran repte pendent: solucionar els grans problemes globals que amenacen el planeta que habitem. I en això estan treballant moltíssims investigadors i investigadores. El futur de la humanitat està en les mans d'una munió de científics que dediquen els seus esforços a trobar nous materials menys contaminants, procesos d'obtenció de productes d'ús quotidià o d'energia que generen menys residus o que aquests es puguen reaprofitar, nous tractaments per a malalties hui en dia incurables...

I per què és important saber ciència? Perquè hi ha moltes decisions polítiques que ens afecten i estan relacionades amb la ciència. Què votaries si et preguntaren sobre la investigació en cèl·lules mare? En què et basaries? I si et pregunten per la ubicació d'un cementiri nuclear? Saber de ciència o tindre accès a la informació científica és poder decidir per un mateix.

LES MEUES VACANCES (V): DE CONCERT EN CONCERT

Ja he explicat altres vegades que m'encanta anar de concert, tan se val l'estil i la companyia, 'important és la música en directe. Enguany no he anat al Xàbia Jazz però abans de l'escapada als pirineus vaig anar al Fesfira d'Albaida i ho vaig donar tot escoltant a Orxata i La Raiz. Va estar genial sobretot perquè amb la genteta que anàrem és la bombaaaaa!

I esta nit a Burjassot a escoltar a Aspencat, un grup que des que han tret l'últim disc que no parem d'escoltar al cotxe... ens encanten, a vore com sonen en directe que ja fa temps que no els veiem!

Vinga, a ballar toquen!

LES MEUES VACANCES (IV): VIATGE AL PIRINEU

Barruera (Vall de Boí), Andorra, Poblet i Tarragona... ais, quines ganes que tinc de fresqueta, de paisatges naturals preciosos, pobles amb un encant especial, rius ben frescos...!

A més a més, recuperaré molts records de la meua infantesa, de les vacances familiars al pirineu, el carromato a tope, la vida al càmping, les caminades per la muntanya, les tempestes d'estiu al pirineu... crec que vaig a gaudir molt!

Ja escriuré alguna coseta quan tornem, farem fotos amb la càmera nova! ...

De moment, enganxe uns vídeos per fer-vos enveja!

LES MEUES VACANCES (III): PEL·LÍCULES EN VALENCIÀ

Les vacances van passant i seguisc fent cosetes que no havia fet en els últims mesos. Ahir vaig vore una pel·lícula que em vaig quedar amb ganes de vore als cinemes: El discurs del rei de Tom Hooper. Encara recorde quan Amparo em comentava que qui es mereixia l'òscar no era el que fa de rei sinó el que fa de metge mentre esperàvem al tren a l'estació de Sagunt.

En fi, que fins anit no la vam llogar del vídeoclub amb l'avantatge que suposa poder escoltar-la en valencià (ja sé que hauria de fer-ho en anglés però no tinc tant comprensió, l'any que ve vull anar a classes).

Em va agradar molt i a més ens va treure per uns instants de la consternació per l'atemptat a Noruega (atenció que ací els grupúsculs feixistes actuen amb total impunitat!) i la mort d'Amy Winehouse.

LES MEUES VACANCES (II): ADÉU CAMPS!

Hem fet un sopar improvisat per celebrar l'adéu del "poc honorable" Paco Camps, i mentre sopàvem hem enllaçat conceptes: dimissió del dia, dieta Dukan, Duncan Dhu... i de sobte ens hem posat a cantar a cor la tornada d'esta cançó.

Hui, 20 de juliol de 2011, ha dimitit F. Camps fent un discus digne d'un il·luminat, en la línia de tots els seus discursos. No penseu que aquesta cançó podia haver estat de fons? On anirà a parar aquest personatge? I la seua cort d'honor (més de "100 gaviotas" al seu servei)?

Estic contenta però cal continuar en guàrdia, els substituts sempre poden ser pitjors (no oblidem que Camps va substituir Zaplana).

LES MEUES VACANCES: RECUPEREM EL PLAER DE LA LECTURA!

Una de les coses males que té estudiar opos és que et passes la vida llegint apunts i temes però no tens temps a llegir pel plaer de llegir.

A mi, que m'agrada sempre tindre alguna novel·la entre mans, se'm fa molt dur no tindre energies per dedicar-li una estoneta a la lectura.

Així és que el mateix dia que vaig acabar els exàmens vaig començar aquest llibre "Subsòl" d'Unai Siset, en realitat està escrit per diversos escriptors i és un exercici d'ecriptura molt original. El llibre són les històries de les persones que apareixen a una foto d'un fotògraf famós feta l'any 1979 al metro de París.

Són unes històries intrigants, m'ha agradat molt sobretot com lliga les diferents històries i d'entre elles em quede amb l'arquitecta de Riola i Aude, l'última dona que apareix al llibre.

És curt així és que en pocs dies l'acabes, vos el recomane i si no voleu comprar-lo vos el puc deixar prestat.

Aprofite aquesta entrada per recomanar el Club de Lectura de l'Associació Cultural Macarella. A la primera sessió no vaig poder anar però se n'està preparant una altra per a setembre. Ara estem en la fase tria de llibre.

Una abraçada i bones vacances...

Final de curs: de la tristor a l'eufòria!

Després de les eleccions, el final de curs i les oposicions, ara toca fer balanç del curs i marcar-se projectes de futur. És el que faig cada any i enguany no podia ser una excepció.

En aquest moment estic esperant la confirmació oficial que tinc plaça com a funcionària de carrera. Supose que aquest nom li'l posen perquè per a la majoria de gent, per a mi també, és una carrera d'obstacles, on passen els anys i vas perdent la confiança amb tu mateixa, on vas perdent el somriure i t'aborden llàgrimes quan no hi ha motius,...

Ací teniu el meu article postoposicions 2009

Enguany he passat de la decepció més absoluta (la pitjor nota dels 8 aprovats) a l'alegria més profunda quan veia que quedava la segona de tres places i per tant ja ho tenia.

Moltíssims amics i amigues m'han felicitat, els que són funcionaris i han passat per tot això comprenien la meua resposta "no em fa feliç tindre plaça fixa sinó ja no haver de pas

sar més aquest calvari horrible". En fi, que ja està, que ja he passat la pantalla més difícil del joc!

Pel que respecta el final de curs, doncs com sempre, he fet bones amigues i aprés moltíssimes coses dels meus alumnes, he intentat intentat innovar una miqueta en la meua pràctica docent, he descobert que el tren segueix agradant-me molt... però m'ha quedat l'espineta de visitar Castelló, fer-me una bona fideguà al Grau... coses que les opos t'impedeixen fer, perdre't pels pobles i ciutats que t'acullen com a profe!

I les eleccions... doncs una superalegria: l'entrada triomfal a les Corts Valencianes (ningú apostava pels excel·lents resultats obtesos per la Coalició Compromís) i l'augment del BLOC en molts ajuntaments de ciutats (Alcoi, Sagunt, Castelló, ...) però al meu poble ens hem quedat igual i això ens ha impedit gaudir de la felicitat completa. El segon de la llista era mon pare i m'ha fotut molt que no entrara de regidor, a més el PP ha tret majoria absoluta amb una llista pèssima, gens preparada i amb nul·la implicació al poble. És injust però bé, som una gent molt dura de pelar i obsessionada en treballar desinteressadament per un poble més valencià, més just, més solidari, més cult... i no se'ns esborra del mapa tan fàcilment.

Bé, ho deixe ací, potser durant aquest estiu dedicaré alguna entrada a reflexions polítiques però també vull parlar dels llibres que llig, dels paisatges que visite... i del que vull fer l'any que ve, que comence una nova vida!

GRÀCIES!

INDIGNA'T I VOTA?

Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Joan Fuster

El diumenge passat es celebrà l'acte central de campanya de COMPROMÍS al Palau de Congressos de València i cap allà anàrem una bona colla del BLOC del poble. Érem molta, molta gent arribada de la ciutat, de l'horta i d'altres comarques valencianes. Em vaig emocionar molt amb els discursos la veritat i encara m'emocione ara mentre escrit aquestes línies, no tant recordant les paraules d'Enric, Mònica, Mireia, Joan i Josep Maria sinó perquè estic rebentada de no parar de fer campanya i em sent en l'obligació de fer més i més i més... i sobretot perquè pense pense i pense en com comboiar-te a tu perquè faces també campanya entre la teua gent.

Quan s'acabà l'acte em vaig trobar amb una amiga de fa molts anys, i em va dir "dis-me que entrareu" amb cara de desesperació com dient, vos vote per primera vegada i no em podeu fallar. Jo li vaig contestar "clar que sí dona, clar que entrarem!". I me'n vaig anar a seguir amb la colla del poble a fer-nos fotos per a la web i d'allí cap al poble a pegar cartells.

De nit, pensava en la meua contestació i no m'acabà d'agradar. Li hauria d'haver dit el que li dic a tota la gent del poble, "entrar és cosa de tots, de parlar amb coneguts, amics i familiars i convéncer-los de que cal VOTAR COMPROMÍS". La gent del BLOC estem donant-ho tot, però tot és tot. El que cal és que cadascú, també la gent que no milita en cap partit però desitja que COMPROMÍS estiga present amb força a les Corts Valencianes s'implique en la campanya personalment. Ha d'assumir la seua xicoteta responsabilitat. M'haguera agradat dir-te el que li dic als meus amics, "Queden 7 dies, convenç a 10 persones que no havien votat abans!".

Dos nits més tard, em vaig trobar al facebook, una altra amiga, aprofitant que estava connectada em preguntava com podia enviar correus amb les adreces ocultes per rebotar als seus contactes un vídeo que havia enviat la plataforma Salvem el Cabanyal. Em preguntà si l'havia vist i li vaig dir que en vore que el tema del documental era "vota porque sinó ganará el PP" l'havia esborrat i li vaig afegir que estava farta d'eixos vídeos perquè no compartia gens ni miqueta la seua filosofia.

Pense jo que una persona (propera a nosaltres) quan passa de votar és perquè està profundament desencantada de la política i el que necessita és que li presentes un projecte concret que l'il·lusione, que el dia després de les eleccions i 4 anys més tard estiga orgullós/a d'haver-lo votat i no demanar-li que vote siga el que siga perquè el mateix dia de les eleccions ja s'haurà arrepentit i es reforçarà en la seua idea abstencionista. Al meu entendre, a una una persona que no vota li has d'explicar el projecte que tu penses que és millor i intentar-li fer entendre que també és el millor per a ell/a, però si tot i això no vol votar, doncs que no vote).

Vam estar parlant molta estona i van sorgir molts temes. Em quede amb una frase que li vaig dir: "les associacions com a tals no han de demanar el vot per cap partit però les associacions estan liderades per persones que si que estan obligades a fer-ho per un projecte que compartisca la seua visió de ciutat, de poble, de barri o de País."

Jo només et demane que t'impliques estos dies 4 dies que queden i demanes el VOT per BLOC-COMPROMÍS!

OPOSICIONS (I ELECCIONS) A LA VISTA!

Ja fa temps que estudie el temari de les opos, primer deien que serien en abril però finalment començaran el 28 de maig. Una setmana després de les eleccions. Estic mentalitzada que he de centrar-me al màxim en el meu futur laboral però és que no ho puc evitar, el meu cap se'n va d'excursió cada dos per tres. I em vénen idees per fer-nos conéixer al poble entre la gent nouvinguda, per fer comboi entre la gent de la llista... I és que els valors del BLOC (i de Compromís) només es poden transmetre en persona, no valen cartes ni llistes estupendes. El que val és parlar amb la gent i més en pobles menuts com el meu.

I no dic que no facen el seu paper les cartetes i els mailings però ningú de Bonrepòs i Mirambell té cap dubte que la llista del BLOC sempre ha segut la millor llista, plena de gent implicada en les associacions del poble, equilibri entre joves i persones experimentades, incloent algú nouvingut/da... gent més motivada en servir al poble que en la promoció personal. Però això per a nosaltres no és suficient, hem de fer moooolt més que els grans partits que presenten llistes plenes de familiars, amb persones que no viuen al poble, amb enxufats de València per fer-los d'assessors camuflats...

Bé, el cas és que això és el que farem al meu poble, anar de casa en casa i proposar actes de campanya propers i frescos, un sopar presentació, un vídeo amb gent del poble donant raons per a votar BLOC, un cartell de grup innovador, un gran concert pensant en la gent jove...

Però el cas és que hui també tenia una cita a València, a Ca Revolta, una assemblea de reflexions electorals. Volia anar però no he anat per estudiar i estudiar. Volia anar perquè els textos recomanats (un text excrit per Faustí Villora i el llibre-manifest Indigneu-vos d'Stéphane Hessel) m'han fet reflexionar molt i volia aportar les meues idees com a sòcia que sóc.

Si haguera anat hauria parlat de que la ràbia i la indignació s'han de tornar esperança i il·lusió en projectes concrets, hauria dit que pense que no podem oferir a la societat un missatge de no abstenció per por a la majoria absoluta del PP perquè això no funciona, que la gent del carrer vol discursos il·lusionadors per identificar-se, ja no els val la por, la resignació i la depressió.

I també els volia dir que pensaren si al parlament valencià no hi ha cap diputat que represente uns altres valors del imperants, una altra manera de fer política, el diàleg proper i fluid amb les associacions valencianes com Ca Revolta...i aleshores haguera dit que per a mi si que n'hi ha 4 diputats que són diferents a la resta. Els de Compromís. Per concloure que el que cal hui més que mai és apostar per això, pel valor de la proximitat, de la transformació diària, per un còctel de crítica radical amb la construcció de noves idees que busquen la felicitat de tots els dies per a totes les persones, posar en valor els polítics honestos i compromesos...

I, si tenia temps, hauria posat sobre la taula una pregunta o dos: és possible canviar els valors de la societat sense tindre representants polítics que defensen eixos nous valors? Podem prescindir de les institucions per construir una societat millor? I si les respostes hagueren segut que no, haguera afegit una pregunta més: calen persones amb capacitat per canalitzar les preocupacions del ciutadans a les institucions, amb preparació per articular propostes realistes però radicalment diferents i amb la il·lusió necessària per fer-les realitat que es dediquen a la política? A fer la política que volem?

I per acabar el meu torn de paraula, si els presents ho trobaven convenient, haguera llegit aquest fragment del llibre que he esmentat adés,

"la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home:la facultat d'indignació i el compromís que la segueix"

Stéphane Hessel

No he anat a l'assemblea, m'haguera agradat anar perquè pense que cal acudir a tots els fòrums possibles cadascú de nosaltres per fer entendre a la gent que la millor opció el dia 22M és votar Compromís perquè qui ho faça es sentirà orgullós/a d'haver-ho fet!

Jo estos dies combinaré les moltes hores d'estudi (maleït Fontdemora) amb el comboi de fer realitat el meu somni: més regidors/es del BLOC al meu poble, més diputats de COMPROMÍS a les Corts Valencianes!

I tu, què penses fer?

APARCAR ELS LLIBRES PER APRENDRE A TOPE, L'ACTUALITAT ENS DEMANA PAS!

"Tot escolar, tot estudiant ha d'adquirir la comprensió de la naturalesa i de l'activitat humana que proposa la ciència. Només llavors es convertiran en ciutadans responsables. Només llavors, entendran que la nació els necessita com a futurs científics per portar la humanitat a un món millor."

Phillippe Chomaz (físic nuclear)

Només els exàmens ha retardat uns dies l'anàlisi del tot el que està passant al Japó. Com són les coses, esta desgràcia enorme ha coincidit amb el tema de la radioactivitat que estàvem a punt d'estudiar amb els de tercer d'ESO, amb el tema de geologia que anàvem a començar amb els de 2n d'ESO i en el temari de física de 2n de Batxillerat també tenim la física nuclear!

Ja m'ho va dir una bona mestra en un curset, si observem el que passa al nostre voltant trobarem moltíssims recursos per treballar amb els alumnes, enganxar els alumnes a la ciència des de l'actualitat i la proximitat més ferotges.

I tant, aquesta catàstrofe que ompli portades de diaris, minuts i més minuts de telenotícies no podem deixar-la fora de classe, l'hem d'incorporar, l'hem d'analitzar, els profes tenim l'obligació d'estudiar-la a classe, aprofitar l'enorme curiositat que ha despertat en els alumnes!

Què és un tsunami? Per què hi ha terratrèmols? Què és l'escla de Richter? Com es protegeix Japó dels efectes dels terratrèmols? Què pot passar si peta el reactor nuclear? Què passa dins d'una central nuclear? Per què comparen el que està passant amb la segona guerra mundial? I amb Txernòbil?

Encara recorde com em va entusiasmar estudiar la realitat dels balcans durant la guerra de l'ex-iugoslàvia. Quin gran encert el dels profes d'història, quina gran capacitat per lligar la història a l'actualitat, gràcies al dossier qeu encara conserve i a l'habilitat de Gerard per fer-nos entendre tot el qeè passava i les seues causes!

Jo a partir de demà provaré de fer el mateix, ja els he demanat articles de diari i ja tinc el primer documental per passar-los gràcies a TV3 (el programa Espai Terra) i internet.

Intentaré explicar- com ha quedat la cosa!

NO PARAR ÉS GAUDIR AL MÀXIM DE LA VIDA!

L'altre dia vaig estar recitant poemes de Manel Alonso al tradicional recital de

Macarella, era diumenge de vesprada, dia que moltíssimes persones passen tancades a casa cara la televisió.

Pel matí havia anat a l'IVAM a vore una exposició de dibuixos amb Tamara i una companya de l'institut, la nit anterior em vaig morir de risa al Teatre el Micalet amb l'

espectacle de la companyia Pot de Plom "València Zombie" i per la vesprada havia assistit a l'assemble del Bloc Jove.

Aquest cap de setmana va començar replegant signatures per la ILP de le

s escoletes de 0 a 3 anys a la porta de l'escola del poble i des d'allí a Biar a gaudir de la festa de Sant Antoni amb el genial Rei Pàixa

ro en companyia de Enric, Tona i la família.

Comentant la meua agenda amb amics i companys em diuen que no pare, que d

ec a

nar superestr

essada i ells gaudeixen d'estar tirats a casa, sense fer res o anant al gimnà

s a tonificar els músculs. Jo els conteste que sóc així, perquè els meus pares també són a

ixí, però que m'encanta viure amb tanta intensitat la vida perquè cada activitat que faig és una estona de goig indescriptible. Tinc la sensació que potser vaig una miqueta accelerada però quin regal xarrar amb la gent del poble, escoltar poemes preciosos, passejar per la muntanya, riure gràcies al teatre ben fet, programar activitats amb els companys i companyes del BLOC per construir una societat millor que la que tenim.

En fi, que cada dia m'esforce per gaudir de les xicotetes coses (córrer amb mon pare, xarrar amb ma mare vora el foc, preparar la lectura d'un poema, celebrar l'aniversari dels nebodets...), m'esforce per compartir projectes col·lectius com assajar amb la colla o la coral o reunir-me amb la gent del BLOC per pensar i repensar un poble millor i també m'esforce en un exercici d'egoïsme absolut, en rebuscar activitats xules per omplir els caps de setmana.

Si també sou com jo o teniu ganes d'unir-vos a la filosofia del no parar és guai, algunes activitats a la vista: foguera de Sant Antoni de Massarrojos (dissabte 22 de gener), la primera pel·lícula del Cicle de Cinema per la pau de MacarellA (28 de gener), bicifestació per València (30 de gener) i baixada al Carraixet (7 de febrer).